Primer de tot volem agrair la sinceritat del Jaume Posarnau tot i el delicat moment de l´equip i la facilitat que ens ha donat el club per arribar fina ell.
Tot el què està escrit en aquestes linies està tret d´una entrevista d´audio realitzada el divendres 5 de Novembre al Nou Congost.I que no he pogut penjar per problemes tècnics.
Les Respostes són escrites tal qual van ser emeses per l´entrenador de l´Assignia Manresa.Sense retocs de cap mena.
Moltes Gràcies.
1-Com es troba l´equip d´estat d´ànim, i com afronta el partit contra Unicaja?
J.P.:Bé és evident que la nostra situació no és òptima perquè hem tingut moltes adversitats amb tot el què portem de temporada,i totes aquestes adversitats ens han fet perdre la nostra capacitat competitiva.Hem intentat ser pacients i no perdre una essència que aquest equip ha de tindre.Ha de competir de forma col.lectiva.Les nostres confiances a nivell individual son pràcticament inexistents,ja que el nostre nivell d´encert és molt baix i això fa que tota la nostra essència no funcioni.Jo tinc que seguir creient amb aquest camí,anar reconstruint defensa,atac i anar creixent amb bons fonaments;però per això es necessita temps ja que encara no estem en el nostre nivell òptim.
2-Et condiciona a l´hora de preparar un partit, el mal inici de temporada portat fins el moment?
J.P.:És un moment en què més que com juga el rival, li hem de donar més importància a la nostra estabilitat emocional.Hem de buscar confiances no a partir de volum d´informació, sinó de coses molt clares,molt directes que ens facin anar pel bon camí. Ara ens falta que alguna cosa ens surti bé,ha sigut un cúmul de circumstàncies, des de la lesió del Román, la baixa de l´Àlex, la lesió del Brian, tot això ha fet perdre molta energia als jugadors que estaven amb molta confiança durant la pretemporada com el Jordi o el Sergiy.I això s´ha convertit en derrotes.
3-L´aficionat es demana si després d´aquest inici de lliga l´equip està mancat d´autoconfiança?Comença el partit i l´equip es veu segur d´ell mateix però a mesura que avancen els minuts i el tirs no entren, les jugades d´atac no flueixen,i en defensa tothom va perdut.Falta autoconfiança?
J.P.:si, sense cap mena de dubte, en aquests moments és el nostre principal handicap.En el partit contra el Gran Canària per exemple 4 dels 5 primers llançaments que vam tirar van ser després de bons atacs i els vam fallar.Tot això fa que vagis perdent confiança i fa perdre als atacs la fluidesa que havíem tingut en un inici.Perdrem fluidesa perquè no hi ha convicció i perquè falta autoconfiança.Necessitem trobar alguna cosa que ens faci creure.
4-Com aconsegueixes motivar l´equip?
J.P. La primera forma de motivar l´equip és tenir un camí, i el camí el tenim però no ens n´acabem de sortir.La pujada ara és molt forta i dintre el camí sol.locionem algunes coses però en surten d´altres.Hi ha moltes coses que hem d´anar esquivant però només les podem superar intentant superar.les, amb el treball durant la setmana, intentant sobreposant.nos a pesar que durant el partit el marcador sigui advers, a pesar que l´altre equip estigui inspiradíssim.Nosaltres tenim que seguir creient amb el nostre camí.
5-La famosa posició del número 5.Slokar és el jugador que ha de ser determinant?
J.P. El Manresa no pot fitxar en la seva posició de 5 un jugador determinant.Per exemple un equip tant potent com és el F.C.Barcelona aquesta temporada ha fitxat un pivot que val més que tota la plantilla del Manresa.I aquest jugador tampoc està resolent..Avui dia és molt difícil que la posició de 5 sigui desequilibrant i si ho és segur que nosaltres no ho podem fitxar.
Nosaltres teniem un jugador que era el Brian Cusworth que no havia fet una bona temporada, però nosaltres erem conscients que la qualitat que ell tenia a nosaltres ens podia fer molt competitius.I que difícilment nosaltres podíem trobar un jugador que ens oferís totes les possibilitats que ens donava en Brian.La fe que teníem en ell va fer que apostéssim per la seva continuïtat a pesar de que això era una idea antisocial.
Va començar el primer partit de lliga fent un partidàs fins que es va lesionar.Es va trobar amb un context mental difícil, i que no el va poder superar.Amb totes les lligues començades teniem que anar a fitxar un 5.Era molt complicat trobar un 5 a l´estiu,fet pel qual vam renovar en Cusworth, i llavors amb les lligues començades era un impossible.De totes les possibilitats que teniem el què creiem que era més bo era l´Uros.Segurament no era el jugador perfecte;però imagina que vas al supermercat a buscar una rentadora que a més sigui centrifugadora i que a més...A cap dels supermercats que anàvem la trobàvem.Vam preferir que fos una bona rentadora, i que si no eixugava la roba ja la estendríem.Els que més vam valorar de l´Uros és que era el millor jugador que nosaltres podíem fitxar.
6 Entens que la afició estigui una mica desmotivada o trista per la trajectòria de l´equip?La gent entén que es poden perdre tots els partits que s´han perdut, però es queixa sobretot de la imatge mostrada per l´equip.
J.P. Un equip que vulgui competir amb tots els entrebancs que hem tingut nosaltres i totes les adversitats que hem passat...nosaltres no estem a l´alçada per competir així, i hem donat una mala imatge.Hi ha moltes vegades que sembla que plorem molt, però quan nosaltres expliquem que no podem competir sinó és al 100 per 100 és del tot cert. Tenir una sèrie de dificultats ens impedeix competir contra qualsevol equip de la lliga.Hi ha hagut molts dies que ha sigut llastimós. El dia del Bilbao a partir del minut 15 vam perdre el tren del partit.Els partit del Madrid vam començar molts forts a la primera part, però el tercer quart va ser lamentable.Amb el Valladolid tenint en comte les circumstàncies vam fer un partit força correcte però en el moment que havíem de ser forts i consistents nosaltres no ho podíem ser,i ells ho van ser.I van tindre una mica més de fortuna que nosaltres en els moments claus i van guanyar el partit. Vam anar a Gran Canària, una de les pistes més fortes de la lliga i l´equip va lluitar.Deixa el Gran Canària amb només 69 punts, tenint en compte que els últims minuts del partit vam baixar el to al darrere perquè vam buscar tenir opcions en atac.El partit de Badalona vam tenir els nostres moments, però vam ser poc competitius.Aquesta és la realitat del què hi ha i no hi ha volta de full.
7-Entens que part de l´afició demani responsables i canvis?
J.P. Tothom pagui o no pagui té dret a opinar i jo ho entenc però tinc que ser responsable com entrenador de l´Assignia Manresa de contemplar la realitat i de ser objectiu i pacient amb aquesta realitat.I aquesta realitat és una.Jo estic amb un club que no farà coses per arriscar el seu per vindre (concurs de creditors, suspensió de pagaments...) però jo hi crec.Crec que les coses s´han de fer amb prudència per vetllar perquè el club perduri i de no ser agoserats amb la gestió.Ara que hem tingut un inici amb dificultats no podem perdre el rumb.Respecto tot el què pugui venir, però entre d´altres coses jo cobro per pendre les decisions que em semblin responsables sota els meus criteris.I és el què intento fer.
8.En un dels seus articles, el Xavier Garcia explicava que la gent de Manresa era massa exigent amb el seu equip i que probablament no eren conscients de la realitat del seu club.què en penses?
J.P. Jo no sóc ningú per parlar malament de un públic que ha sigut clau en l´esdevenir d´aquest club, que a més ho he viscut en pròpia persona, ho he gaudit i ho he aprofitat. Però si que aquesta és una comarca que ha patit una crisi molt dura i tampoc son bons temps a la pista.A vegades caiem en uns cicles que ens fan perdre una miqueta la perspectiva a tothom de quina és la realitat real.I la realitat real és que el Bages, Manresa, l´Assignia Manresa, el cos tècnic i els jugadors competim en una lliga molt dura i molt forta on hi competim amb menys recursos que tothom.. Però que a la vegada tenim una sèrie de recursos que mirem de potenciar i creure.Si que és cert que quan a vegades ens traeix una mica l´ambició no acabem d´anar tots a una;i això a la pista s´encomana. No ho dic en el sentit de demanar i de queixar.me de res;si em tinc de queixar de algú és que des de la pista no estem sabem competir com cal .El què si que vull deixar clar és que volem competir.
9-Després del partit del Gran Canària vas dir que et veies totalment capacitat per continuar al capdavant de l´equip.Un cop passada la setmana, després de veure tot el què ha sortit a la premsa i veure els teus homes entrenar,penses el mateix?
J.P. Si.Hi ha un tipus d´informació de la que estic aliè, i una altra que la segueixo. Si portes un equip que no ha guanyat cap dels 5 primers partits és lògic que hi hagi tot això.Però jo tinc que creure en el què crec.I en el moment que m´ho replantegi tot és que segurament no seré l´entrenador adequat per aquest equip.Però això ho ha de decidir algú altre.I mentre això no ho decideixi ningú jo tinc que creure en el què crec.I hi crec de veritat,i hi crec fermament.I en el primer que crec és en mi.Sempre he portat les situacions així i de moment m´ha anat bé.
Un llibre: La bona Crisi
Una cancó:Seguirem somiant,Sopa de Cabra
Un menjar:Uffff m´agrada tot el menjar.El Problema és trobar un menjar que no m´agradi.Segurament la carn, però poc feta.
Un esportista: En vista de l´èxit que ha tingut que em sembla encomiable,Toni Elias
El millor moment del dia: Quan acaba un entrenament que ha sortit bé.
Esporti1
dissabte, 6 de novembre del 2010
divendres, 5 de novembre del 2010
podcast Audio Entrevista Jaume Ponsarnau Poderato.com/munku
podcast Audio Entrevista Jaume Ponsarnau Poderato.com/munku
L'entrenador de l'Assignia Manresa parla sobre l'actualitat de l'equip
dijous, 4 de novembre del 2010
Entrevista exclusiva Miquel Feliu
Miquel Feliu Badal; nascut a Manresa el dia 17-5-1985;va començar a jugar a bàsquet a l´escola Oms i de Prat de la mà del seu coordinador Joan Manel Pardillo.De seguida les categories inferiors del Bàsquet Manresa es van fixar en ell i durant l´any 2002 va intercalar les seves actuacions amb l´equip Júnior del CBiUM amb 6 aparicions a la lliga ACB amb el primer equip.
L´any 2003-04 va jugar a la lliga EBA amb el C.B.Olesa.I la temporada següent (2004-05)el va repescar el Ricoh Manresa per disputar un total de 9 partits de lliga ACB i posteriorment ser cedit al C.B.L´Hospitalet per jugar a la LEB2;temporada la qual l´equip de l´Hospi va aconseguir l´ascens a La lliga LEB.
2005-06 Va disputar tota la temporada amb L´Hospitalet a la lliga LEB i al final d´aquesta va tornar una vegada més a l´equip de la capital del Bages.

2007-08 Va deixar l´entitat manresana i va anar a jugar a les illes Balears,amb el Palma Aqua Màgica a la categoria de plata del bàsquet nacional.
2008-09 Una temporada més a la lliga LEB,amb el C.B.Vic

2010 Actuament està jugant amb L´Obradoiro de Santiago de Compostela, equip el qual lidera la categoria LEB amb tots els partits guanyats que ha disputat fins el moment.
Internacional amb Espanya en la Categoria Cadet (medalla bronze europeus 2001), Júnior i sots-20
-Què tal la teva nova vida per Galícia?
De moment tot molt bé, la ciutat és molt maca, la gent està molt volcada amb nosaltres i es viu i es menja molt bé per terres gallegues. L'únic però, la pluja.
De moment tot molt bé, la ciutat és molt maca, la gent està molt volcada amb nosaltres i es viu i es menja molt bé per terres gallegues. L'únic però, la pluja.
-T´agrada la ciutat de Santiago?
La part antiga és preciosa, tot el casc antic té molta història i hi ha molt ambient, és una ciutat universitària i al ser any Xacobeo ve molta gent a fer el camí de Santiago o simplement a veure la catedral.
-Ja tens pis o estàs d´hotel?
Des que vaig signar, el club es va posar en contacte amb mi pel tema del pis, per tal d'agilitzar les coses. Visc a un poble enganxat a Santiago, Milladorio. Tranquil, més bé de preu i fora del centre de la ciutat que acostuma a a estar força col·lapsat en hores puntes.
-Com et sents en el teu nou club?
Molt bé. Tenim un gran grup humà i molta qualitat en totes les poscions. El cos tècnic és boníssim i els jugadors poc a poc estem formant un grup molt maco. Els extrangers són gent que coneixen el país, així que estan integrats, i els nacionals més o menys ens coneixem de jugar els uns contra els altres. A més, per mi, l'afició és la més entregada que conec de la categoria, ens animen molt i recolzen l'equip com cap altre afició que hagi vist a la lliga.
-Quin rol tens dins l´equip?
No tinc tants minuts com l'any passat a Girona, però és una situació que entenc i que en part és normal. Hi ha molta qualitat en totes les poscions. Tinc un paper de treball potser no tan vistós com altres companys, però m'hi sento còmode. Treballo i se'm valora pel meu esforç i el que dono a l'equip. Si els companys i el cós tècnic ho saben valorar, estic més que content.
-Què tal amb els companys? amb qui et fas més o et sents més
còmode? Com és normal, ens fem més amb els jugadors nacionals, potser amb els més joves, Alberto Corbacho, Richard Nguema o Eric Sánchez. Però també tenim molt bona relació amb l'Oriol Junyent, el Tuky Bulfoni i amb el canadenc Levon Kendall.
i l´entrenador?
L'entrenador Moncho Fernandez em sembla molt bo. Té molta experiència a la categoria, la seva idea de joc m'agrada molt. És molt detallista i exigent, però és una persona justa. I m'agrada molt que sap diferenciar perfectament el jugador professional del jugador fora de la pista, el persona. És una persona molt propera i em sento realment a gust amb ell i el cós tècnic.
-Enyores Catalunya?
Vulguis o no, una mica sempre t'enyores. Però el fet que de moment les coses ens estiguin anant bé, sembla que ho suavitza tot. Tot i així, mantinc contacte amb la família molt sovint, la meva xicota em ve a veure bastant i no em sento tant sol. Però al cap i a la fi sé que és la meva feina i viure de la manera que em toca viure, només és una conseqüència del meu treball.
-I per últim què opines de l´actual situació de l´assignia?
Espero que es recuperin aviat. No els he vist jugar, no conec els nous jugadors que han fitxat. Han tingut mala sort amb les lesions, i sé que passen per un moment molt dur. Tot i així confio que se'n sortiran. No puc opinar massa perquè no sé res de les dinàmiques de joc de l'equip, no els he vist i no sé com estan jugant. Però confio molt en l'esperit Manresa i que a final d'any poguem celebrar tots un cop més que Manresa és ACB.
preguntes ràpides:
Llibre preferit: El mon groc, d'Albert Espinosa.
Grup de música preferit: Queen
Pel.lícula: Inside Man (plan oculto)
Cançó preferida: qualsevol de Queen
Menjar preferit: Pasta
Jugador de bàsquet: Kobe Bryant
Esportista: Qualsevol que no surt a les revistes i s'entrena per ser millor dia a dia.
El millor moment del dia: Migdiada
L'entrenador Moncho Fernandez em sembla molt bo. Té molta experiència a la categoria, la seva idea de joc m'agrada molt. És molt detallista i exigent, però és una persona justa. I m'agrada molt que sap diferenciar perfectament el jugador professional del jugador fora de la pista, el persona. És una persona molt propera i em sento realment a gust amb ell i el cós tècnic.
-Enyores Catalunya?
Vulguis o no, una mica sempre t'enyores. Però el fet que de moment les coses ens estiguin anant bé, sembla que ho suavitza tot. Tot i així, mantinc contacte amb la família molt sovint, la meva xicota em ve a veure bastant i no em sento tant sol. Però al cap i a la fi sé que és la meva feina i viure de la manera que em toca viure, només és una conseqüència del meu treball.
-I per últim què opines de l´actual situació de l´assignia?
Espero que es recuperin aviat. No els he vist jugar, no conec els nous jugadors que han fitxat. Han tingut mala sort amb les lesions, i sé que passen per un moment molt dur. Tot i així confio que se'n sortiran. No puc opinar massa perquè no sé res de les dinàmiques de joc de l'equip, no els he vist i no sé com estan jugant. Però confio molt en l'esperit Manresa i que a final d'any poguem celebrar tots un cop més que Manresa és ACB.
preguntes ràpides:
Llibre preferit: El mon groc, d'Albert Espinosa.
Grup de música preferit: Queen
Pel.lícula: Inside Man (plan oculto)
Cançó preferida: qualsevol de Queen
Menjar preferit: Pasta
Jugador de bàsquet: Kobe Bryant
Esportista: Qualsevol que no surt a les revistes i s'entrena per ser millor dia a dia.
El millor moment del dia: Migdiada
Volem agrair molt sincerament la pre-disposició en tot moment del Miquel per realitzar aquesta entrevista.I desitjar-li molta sort en aquesta nova etapa que ha començat.
Gràcies Miki!
dimecres, 3 de novembre del 2010
dimarts, 2 de novembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)