Entrevista exclusiva Miquel Feliu

Miquel Feliu Badal; nascut a Manresa el dia 17-5-1985;va començar a jugar a bàsquet a l´escola Oms i de Prat de la mà del seu coordinador Joan Manel Pardillo.De seguida les categories inferiors del Bàsquet Manresa es van fixar en ell i durant l´any 2002 va intercalar les seves actuacions amb l´equip Júnior del CBiUM amb 6 aparicions a la lliga ACB amb el primer equip.

L´any 2003-04 va jugar a la lliga EBA amb el C.B.Olesa.I la temporada següent (2004-05)el va repescar el Ricoh Manresa per disputar un total de 9 partits de lliga ACB i posteriorment ser cedit al C.B.L´Hospitalet per jugar a la LEB2;temporada la qual l´equip de l´Hospi va aconseguir l´ascens a La lliga LEB.

2005-06 Va disputar tota la temporada amb L´Hospitalet a la lliga LEB i al final d´aquesta va tornar una vegada més a l´equip de la capital del Bages.

2006-07 Va jugar amb el Ricoh  durant la  temporada que va romandre a la LEB.I va aconseguir pujar de nou a l´acb després d´una dura temporada.

2007-08 Va deixar l´entitat manresana i va anar a jugar a les illes Balears,amb el Palma Aqua Màgica a la categoria de plata del bàsquet nacional.

                                                  

2008-09 Una temporada més a la lliga LEB,amb el C.B.Vic

2009-10 Després de la desaparició de l´Akasvayu Girona,es va formar el C.B.Sant Josep de Girona per jugar a la lliga LEB;equip que es va fer amb els serveis del Miquel fins a final de temporada.

2010 Actuament està jugant amb L´Obradoiro de Santiago de Compostela, equip el qual lidera la categoria LEB amb tots els partits guanyats que ha disputat fins el moment.

Internacional amb Espanya en la Categoria Cadet (medalla bronze europeus 2001), Júnior i sots-20

-Què tal la teva nova vida per Galícia?
De moment tot molt bé, la ciutat és molt maca, la gent està molt volcada amb nosaltres i es viu i es menja molt bé per terres gallegues. L'únic però, la pluja.

-T´agrada la ciutat de Santiago?
La part antiga és preciosa, tot el casc antic té molta història i hi ha molt ambient, és una ciutat universitària i al ser any Xacobeo ve molta gent a fer el camí de Santiago o simplement a veure la catedral.

-Ja tens pis o estàs d´hotel?
Des que vaig signar, el club es va posar en contacte amb mi pel tema del pis, per tal d'agilitzar les coses. Visc a un poble enganxat a Santiago, Milladorio. Tranquil, més bé de preu i fora del centre de la ciutat que acostuma a a estar força col·lapsat en hores puntes.

-Com et sents en el teu nou club?
Molt bé. Tenim un gran grup humà i molta qualitat en totes les poscions. El cos tècnic és boníssim i els jugadors poc a poc estem formant un grup molt maco. Els extrangers són gent que coneixen el país, així que estan integrats, i els nacionals més o menys ens coneixem de jugar els uns contra els altres. A més, per mi, l'afició és la més entregada que conec de la categoria, ens animen molt i recolzen l'equip com cap altre afició que hagi vist a la lliga. 

-Quin rol tens dins l´equip?
No tinc tants minuts com l'any passat a Girona, però és una situació que entenc i que en part és normal. Hi ha molta qualitat en totes les poscions. Tinc un paper de treball potser no tan vistós com altres companys, però m'hi sento còmode. Treballo i se'm valora pel meu esforç i el que dono a l'equip. Si els companys i el cós tècnic ho saben valorar, estic més que content.


-Què tal amb els companys? amb qui et fas més o et sents més 
còmode? Com és normal, ens fem més amb els jugadors nacionals, potser amb els més joves, Alberto Corbacho, Richard Nguema o Eric Sánchez. Però també tenim molt bona relació amb l'Oriol Junyent, el Tuky Bulfoni i amb el canadenc Levon Kendall.

 i l´entrenador?
L'entrenador Moncho Fernandez em sembla molt bo. Té molta experiència a la categoria, la seva idea de joc m'agrada molt. És molt detallista i exigent, però és una persona justa. I m'agrada molt que sap diferenciar perfectament el jugador professional del jugador fora de la pista, el persona. És una persona molt propera i em sento realment a gust amb ell i el cós tècnic.

-Enyores Catalunya?
Vulguis o no, una mica sempre t'enyores. Però el fet que de moment les coses ens estiguin anant bé, sembla que ho suavitza tot. Tot i així, mantinc contacte amb la família molt sovint, la meva xicota em ve a veure bastant i no em sento tant sol. Però al cap i a la fi sé que és la meva feina i viure de la manera que em toca viure, només és una conseqüència del meu treball.

-I per últim què opines de l´actual situació de l´assignia?
Espero que es recuperin aviat. No els he vist jugar, no conec els nous jugadors que han fitxat. Han tingut mala sort amb les lesions, i sé que passen per un moment molt dur. Tot i així confio que se'n sortiran. No puc opinar massa perquè no sé res de les dinàmiques de joc de l'equip, no els he vist i no sé com estan jugant. Però confio molt en l'esperit Manresa i que a final d'any poguem celebrar tots un cop més que Manresa és ACB.

preguntes ràpides:

Llibre preferit: El mon groc, d'Albert Espinosa.
Grup de música preferit: Queen
Pel.lícula: Inside Man (plan oculto)
Cançó preferida: qualsevol de Queen
Menjar preferit: Pasta
Jugador de bàsquet: Kobe Bryant
Esportista: Qualsevol que no surt a les revistes i s'entrena per ser millor dia a dia.
El millor moment del dia: Migdiada

Volem agrair molt sincerament la pre-disposició en tot moment del Miquel per realitzar aquesta entrevista.I desitjar-li molta sort en aquesta nova etapa que ha començat.

Gràcies Miki!